Carmel Amunt a les Jornades dels PDC.

El passat dia 19 de Novembre, Carmel Amunt, va asistir a les Jornades dels PDC, aquest any, es resaltava la feina de voluntaris, es per això que la plataforma va optar per explicar les vivencies de nosaltres, Els Joves Periodistes, amb la representació de Marc Guallar, ja que Toni Femenia, no hi va asistir per motius que no se saben; l'acte presidit per Jordi Ausàs, va estar organitzat amb temes de voluntariat, nosaltres os pasem les fotos dels voluntaris que van parlar sobre les seves tasques a diferents districtes de Barcelona.

El Carmel guanyarà sis places sobre les noves estacions de la L-5

(Article extret del Periodico de Catalunya Digital del 9-11-2009)

1. • Les obres de Pastrana, Batet, Sant Crispí i Vall d’Hebron, enllestides quan obri el metro a l’estiu
   
2. • Els espais es distribuiran en la densa trama urbana de tres barris amb un total d’11.000 m2

RAMON COMORERA
BARCELONA
EL PERIODICO DE CATALUNYA

Sota terra, la perforació del difícil túnel de la
L-5 al Carmel ha finalitzat i ja es treballa en la instal·lació de les vies i en l’adequació de les estacions. L’objectiu és obrir el nou tram Horta-Vall
d’Hebron el setembre del 2010, segons la data compromesa dies enrere pel titular d’Obres Públiques, Joaquim Nadal, quan va presentar en societat la galeria que ha d’enterrar la desconfiança en l’obra pública engendrada per l’enfonsament de l’any 2005. A la superfície aviat començarà la urbanització dels sis espais públics que guanyaran els tres barris de la zona a sobre de les noves estacions. En conjunt seran 10.800 metres quadrats de petites places que milloraran la tortuosa trama urbana.
Amb quatre milions d’euros i sis mesos de treballs comptats a partir de principis del 2010, moment en el qual s’adjudicaran les obres licitades ara, es tancaran les ferides causades en el laberint de carrers i edificis per l’excavació del túnel i per les tres noves estacions i els seus complexos i distants accessos: Carmel, Teixonera-Coll i Vall d’Hebron. Precisament serà el termini just perquè quan arribi la tardor del 2010, sempre que es compleixin sense problemes les previsions i els veïns ja comencin a utilitzar els trens, també puguin anar als espais públics acabats d’urbanitzar.

MITJANS MECÀNICS / La inversió en aquestes zones té un pressupost exigu en comparació amb els 300 milions que costarà el conjunt de l’obra, però serà el seu remat final a la vista de tothom. Els nous espais integraran les boques de la xarxa subterrània d’enllaços carrer-andana. La gran profunditat del túnel i el puzle d’edificis i desnivells de la superfície ha obligat a preveure la instal·lació de fins a 78 mitjans mecànics entre escales (38), ascensors (24) i les noves cintes transportadores (16) que facilitaran el pas pels llargs recorreguts. Tot això constituirà la concentració més gran de dispositius similars de la xarxa.
La plaça de Pastrana, entre els carrers de Sigüenza, Jadraque, Cifuentes i Lluís Maria Vidal, serà, amb 3.130 metres quadrats, la més gran de les zones pendents de reurbanitzar, segons el projecte de l’arquitecte Manel Sánchez, autor juntament amb la seva companya d’estudi Dolors Piulachs de nombroses estacions del metro. El nou disseny suprimeix la circulació pels carrers perimetrals, excepte pel de Sigüenza, i crea un gran espai de vianants pavimentat, amb molts arbres, dues zones de jocs infantils i escales, rampes i talussos per salvar el desnivell del terreny. En aquest conjunt s’integrarà una de les dues boques de la parada del Carmel. L’altra, sense urbanització específica, estarà situada al carrer de Llobregós, al costat del mercat del barri.

GRANS DESNIVELLS / A la complicada estació de Teixonera-Coll s’urbanitzaran dos espais situats a gran distància i corresponents a dos accessos. El primer, amb 1.869 metres quadrats en fort pendent ubicats a la confluència dels carrers de Batet i Llobregós, constarà d’una zona pavimentada i d’una zona verda. Però de moment aquesta tindrà una plantació provisional a l’espera de resoldre definitivament, i al marge de les obres del metro, l’encaix amb els carrers de Salze i Mare de Déu del Coll i amb el passatge de Ros.
El segon espai, amb 2.162 metres quadrats en dues places situades entre els carrers de Sant Crispí, Fastenrath i Arenys, tindrà rampes, escales, zona d’estar i zona amb vegetació. Tot això també amb forts desnivells.
Al voltant de l’estació intercanviador de Vall d’Hebron (L-5 i L-3), a la cruïlla del passeig del mateix nom i l’avinguda del Jordà, es crearan els tres espais públics restants amb escales, zones pavimentades i grans jardineres. A l’accés muntanya-Besòs s’urbanitzaran 1.442 metres quadrats, al de muntanya-Llobregat 1.018 i a la banda de mar, 1.075.

El Districte d’Horta-Guinardó compta amb un nou punt verd de barri.

Desde el 23 d’octubre, els veïns i veïnes dels barris del Carmel i Horta disposen d’un nou punt verd de barri, ubicat al carrer Dante Alighieri cantonada amb el carrer Lletres. Aquest nou servei, que estarà obert de dilluns a dissabte, de 8.30 a 14 i de 16 a 19.30 h., els hi facilitarà la recollida selectiva i la gestió dels seus residus, ara que la recollida orgànica s’estén a tota la ciutat i es tanca el cicle de recuperació dels residus.

Amb aquest nou servei, el districte compta amb dos punts verds de barri, un punt verd de zona, situat a la Vall d’Hebron, i dotze punts verds mòbils, ubicats a diversos punts del territori. Els punts verds de barri, i també els mòbils, permeten apropar el servei als ciutadans i faciliten la seva participació en la recuperació dels residus, contribuint-hi a fer de Barcelona una ciutat més sostenible. Situats a l’entramat més urbà de la ciutat, la seva configuració està pensada per als residus domèstics de menor volum, com ara roba i calçat, petits electrodomèstics, olis de cuina, restes de pintura o bombetes i fluorescents entre d’altres.

Aquest nou punt verd forma part de l’aplicació del Pla d’Actuació Municipal 2008-2011, que preveu duplicar el nombre de punts verds de barri i passar d’onze a vint-i-quatre a tota la ciutat. Des del període 2001-2002, que es van crear els punts verds de barri com a model de proximitat als ciutadans, s’ha incrementat considerablement el nombre d’usuaris. Més de 350.000 persones van visitar els punts verds l’any 2007 i el 2008 en va fer ús gairebé mig milió de persones.