Diumenge passat, més d’un miler de persones van voler aprofitar la jornada de portes obertes del nou conjunt patrimonial del Turó de la Rovira per visitar la rehabilitació de la bateria antiaèria i la recuperació de les traces del barraquisme i el seu entorn. Durant tot el matí, i malgrat la pluja que queia a primera hora, veïns i ciutadans van apropar-se al Turó per passejar i gaudir d’aquest nou espai obert per conèixer una part de la història de Barcelona. L’accés és obert i els diumenges es faran visites comentades, per experts i per antics habitants de les barraques que aportaran el seu testimoni com a memòria viva de la ciutat. Per fer aquestes visites guiades és imprescindible reservar prèviament a través del telèfon 93 256 21 22 o el correu electrònic reserves-mhcb@bcn.cat
La dignificació del Turó de la Rovira significa la recuperació d’un espai per a la memòria històrica i d’un mirador privilegiat de la ciutat. S’ha millorat l’accessibilitat i la seguretat amb camins més adequats. I s’ha rehabilitat la bateria antiaèria i les traces de barraquisme, restaurant els elements de valor històric del conjunt del Turó de la Rovira. Els veïns i veïnes poden gaudir ara d’un dels millors miradors de la ciutat.
Amb aquesta actuació s’ha aconseguit:
Dignificar l’entorn
S’ha posat punt i final al procés de degradació de l’espai per causes meteorològiques o per la presència humana. S’ha fet una neteja selectiva de les restes no històriques, s’ha millorat l’enllumenat i s’ha enjardinat l’entorn.
S’ha condicionat i perllongat l’accés principal des del carrer de Marià Labèrnia, i s’han adequat els altres camins i escales existents, amb noves baranes d’acompanyament i elements de protecció.
Rehabilitar la bateria antiaèria i les traces de barraquisme
S’han restaurat els elements de valor històric del conjunt del Turó, tant la bateria antiaèria com elements de l’època del barraquisme, per crear un autèntic conjunt museístic al districte de gran interès.
El Turó de la Rovira, de 262 m i amb una visió panoràmica de 360 graus, ha estat un eco directe dels esdeveniments a la plana, des de l'assentament ibèric fins als nostres dies. L’empremta dels successius episodis de la seva història recent s'amalgama amb les infraestructures actives, com ara el dipòsit d'aigua i les torres de comunicacions existents.
Durant la Guerra Civil espanyola, per fer front als bombardeigs sobre Barcelona, es van posar en marxa la defensa activa, que tenia per objectiu refusar o almenys dificultar els atacs, i la defensa passiva, que s’ocupava dels refugis, entre d’altres activitats. La defensa activa, a càrrec de la DECA (Defensa Especial Contra Aeronaus), va considerar el Turó de la Rovira com la millor opció per a l’artilleria antiaèria en el flanc nord. Des del Turó es cobria una àmplia zona, tot i que el port i la part baixa de la ciutat quedaven massa lluny per a un tir efectiu i sense riscos per a la població.
Barraques Los Cañones
Després de la guerra, tots els elements de la bateria antiaèria en desús no van trigar a ser reutilitzats per construir les barraques, que es van adaptar als difícils condicionants del terreny. En aquella època, la fesomia del conjunt responia a les pautes de l'arquitectura popular d'Andalusia, d'on provenien molts dels seus habitants.
Tanmateix, el nom popular del "nou barri", Los Cañones, que va arribar a tenir prop de 110 barraques i uns 600 habitants, remetia de manera inequívoca a l'origen militar de l'emplaçament.
A mitjans de la dècada dels setanta, les gestions i pressions dels barraquistes, organitzats des de 1972 en l'Associació de Veïns del Carmel, van aconseguir que l’Ajuntament es comprometés a instal•lar contenidors per a la brossa, wàters públics i aigua corrent.
La lluita per obtenir un bon reallotjament, compartit amb els altres barraquistes de l’àrea del Carmel, va perllongar la vida d'aquest nucli fins el 1990. Finalment ara es recupera el turó per a la ciutadania, que guanya un espai per emmirallar-se a la història i un mirador privilegiat sobre la ciutat.
Després de la guerra, tots els elements de la bateria antiaèria en desús no van trigar a ser reutilitzats per construir les barraques, que es van adaptar als difícils condicionants del terreny. En aquella època, la fesomia del conjunt responia a les pautes de l'arquitectura popular d'Andalusia, d'on provenien molts dels seus habitants.
Tanmateix, el nom popular del "nou barri", Los Cañones, que va arribar a tenir prop de 110 barraques i uns 600 habitants, remetia de manera inequívoca a l'origen militar de l'emplaçament.
A mitjans de la dècada dels setanta, les gestions i pressions dels barraquistes, organitzats des de 1972 en l'Associació de Veïns del Carmel, van aconseguir que l’Ajuntament es comprometés a instal•lar contenidors per a la brossa, wàters públics i aigua corrent.
La lluita per obtenir un bon reallotjament, compartit amb els altres barraquistes de l’àrea del Carmel, va perllongar la vida d'aquest nucli fins el 1990. Finalment ara es recupera el turó per a la ciutadania, que guanya un espai per emmirallar-se a la història i un mirador privilegiat sobre la ciutat.
Notícia extreta de : http://www.agenciacarmel.cat/magnoliaPublic/NoticiaDetall?referen=229
Imatges de Toni Femenia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada