El comunicador Gironí Manel Ferrer, ha decidit acceptar una entrevista als joves periodistes del Carmel.- Des de quan has volgut dedicar-te al periodisme?
Doncs la veritat es que quan era petit jo volia ser professor de català, perquè m’agrada molt escriure i exposar els meus coneixements als altres, a través d’això vaig començar a fer articles en una revista del meu poble, desprès ja vaig començar a fer ràdio i més tard televisió. Llavors va ser quan hem vaig donar compte que al que hem tenia que dedicar era a la comunicació, perquè era ben bé el que m’omplia.
- Vas treballar a Com Radio, Com va surgir l’experiència?
Doncs l’experiència va sorgir al 2008, al saló de la infància i la joventut que es celebra al recinte firal de Barcelona.
Allà feien un taller de ràdio per a nens, organitzat per el Galliner de ComRàdio i Ràdio Gràcia i vaig decidir de provar a veure que es sentia al parlar per un micro de
Certament, li estic molt agraït a la Clara per haver-me donat aquesta oportunitat, i celebro el fet d’ haver pogut aprendre tant al seu costat, he après molt com a comunicador, però també he après moltes coses com a persona...
- Creus que
el joves podem dedicar-nos al periodisme dins un gran mitjà?
Certament sí, el clar exemple el podeu trobar en mi... El que si que es cert, es que fa falta molt i molt esforç per poder entrar a fer alguna coseta dins d’un gran mitjà, no obstant penso que res no es impossible i més si lluites per una cosa que t’ agrada i que t’omple.
- La teva experiència als mitjans es molt amplia, que
El que hem falta per fer...? Doncs la veritat es que, soc molt jove i encara estic com aquell qui diu a les portes de la comunicació...
Però el que encara no he fet i que m’agradaria fer seria fer algun paper secundari en alguna pel·lícula o curt en català, m’ apassiona el cinema en català i penso que es una cosa interessant per descobrir i per provar.
- Recordes la teva “primera vegada” en un gran mitjà de comunicació?
El recordo perfectament, possiblement fos la nit anterior la que menys vaig dormir en la meva vida, ja feia dos setmanes que m’havien comunicat que faria una participació a ComRàdio, els dies previs estava molt tranquil i hem limitava a preparar-me molt bé les meves intervencions, però la nit d’abans va ser horrible, després al tren cap a Barcelona anava molt nerviós i només pensava en que hem sortís bé i que no quedes entre dit la meva professionalitat per dir-ho d’alguna manera.
Vaig arribar a la ràdio, va ser seure a la meva cadira, posar-me els cascos, col·locar-me el micro, i començar a parlar la veu hem tremolava, suposo que normal...
Ara amb el temps he perdut aquesta tremolor que hem provocava la ràdio...
- Participes al Secret de Cat Ràdio, en que es diferencia amb el galliner de
La diferència es evident!
Al galliner tractàvem temes molt concrets relacionats amb l’educació dels mes petits de la casa i el programa en general tenia un to molt amè i divertit, potser per la proximitat a l’etapa d’edat que estava adreçat el programa m’era molt fàcil parlar i comentar temes ja que del que parlàvem jo ho havia viscut feia poc o inclús ho estava vivint en aquell mateix moment.
En canvi al Secret, la cosa canvia cada divendres a la taula tertúlia tractem temes d’actualitat i moltes vegades temes que potser no hem pertoquen viure per l’edat que tinc, no obstant això m’ho passo molt bé, es una nova temàtica que fins ara no havia descobert, però ara que l’he descobert m’agrada molt, n’aprenc molt i el que es mes important m’ho passo bé.
- Creus que a Catalunya això que fas tu ho volem fer els joves periodistes que estem per Catalunya?
Penso i m’agradaria encertar que sí, tot i així moltes vegades crec que no es així ja que en algunes ocasions, per no dir sempre, el reconeixement de la tasca dels joves que ens iniciem en aquest món es nul·la i en alguns casos inclús no se’ns pren enserio. En tot cas han de canviar en la manera de veure-ho, ja que encara que no ho vulguin veure així som el futur del mitjà, i perquè no dir-ho del país.
- Quin
Jeje, no ho considero pas cap secret, suposo que la constància i les ganes d’aprendre i de voler fer coses noves en tot moment han fet que arribi fins on estic, per exemple molta gent es conformaria en arribar on jo estic ara, doncs jo no, tot i estar molt content no hem vull aturar aquí i seguir avançant, provant coses noves i intentant fer possible els meus somnis en aquest mundillo de la comunicació.
- Manel, que t’agradaria fer a l’hola nens de BTV?
L’ hola nens es un programa que m’estimo molt, perquè no sé si recordeu, que els meus inicis van ser al Com viure en un galliner? de ComRàdio, que ho combinava amb alguns reportatges que feia al hola nens.
I ara ens tornem a trobar, durant aquesta temporada aniré fent algun que altre reportatge i algunes col·laboracions. Per descomptat tot el que em proposin des de l’ hola nens ho aceptaré encantat, a més la Clara que es la directora del programa me l’aprecio moltísim i valoro totes les coses que hem proposa, abans amb la ràdio ara amb la tele...
- Has pensat mai en propasar-te a participar en una radio de nivell nacional?
Ho he pensat i m’ho han proposat per aquesta temporada, es un programa que esta actualment a la graella de RNE, però al final no ho vaig poder acceptar, estava massa liat amb l’escola i les altres col·laboracions a la ràdio i a la tele.
Però mai se sap... potser abans no s’acabi la temporada, m’ho repenso i ho faig... us aniré informant!
- Vas surtir com a espectador VIP, al TVIS TV3), Quina es la valoracio de la experiencia?
Una experiència molt i molt xula, tenia ganes de fer algo nou i casualment hem van proposar això i em va semblar que era lo ideal per trencar la norma general i fer algo nou.
La valoració excel·lent, son una gent molt maca, tant els reporters, com la presentadora i la gent que hi ha darrera la càmera.
Els reportatges que vaig fer sensacionals, l’estada al plató també molt divertida,
Vaig aprendre molt la veritat!
- La televisio seria un bon lloc per a Manel Ferrer?
Doncs justament, aquesta ha estat ls pregunta que més m’he fet en aquest ultims dies. Jo estic molt acostumat a fer ràdio i la tele, em feia, o millor dit em fa una miqueta de respecte, però penso que amb el temps anire superant aquest “run-run” que em provoca la tele, em consola pensar que això mateix em pasava amb la ràdio i mira on estic ara!
- En que ha canviat el Manel Ferrer del seu inici a
Uiiiii en que ha canviat? Jo crec que en quasi tot, per no dir en tot.
Logicament, he anat creixent i he anat canviant alguns dels meus aspectes personals, crec que abans era molt reguardat de mi mateix, i ara crec que soc més obert, tot i que sempre he tingut simpàtia, abans no la demostrava gaire perquè em feia vergonya, ara com tinc la força per demostrar-ho, és genial, puc ensenyar a tothom la meva manera de ser i de pensar les coses, de manera més natural i sense donar gaires voltes a les coses.
- Manel Ferrer, Ha fet moltes entrevistes, aquin famos t’agradaria entrevistar, que no hagis entrevistat ja?
Ara et diria Elsa Pataky, però ja l’he entrevistat! Percert una noia encantadora!
I ara m’agradaria molt entrevistar a Amaia Salamanca, crec que en aquests ultims anys està treballant molt i molt bé, es jove i entusiasta amb el que fa, perfecionista i agraida.
I penso que podria ser un bon referent per les joves d’avui en dia.
- Manel, un jove periodista com tu, llegeix diaris?
Jajaja se que em vols pillar... El dia que em vas entrevistar a Ràdio Carmel em vas preguntar coses sobre un diari, no ho oblidaré, però a dir veritat... per molt extrany que sembli no llegeixo diaris de paper, trobo que es inutil malgastar folis i maltractar els boscos per fer diaris super-mega-ultra llargs, crec que es mes practic llegir els diaris en l’edició digital no?
- Si no et dediquesis al periodisme, quin seria el teu ofici?
Buuf, posiblement fos mestre de català, no ho sé soc masa indecis per aquestes coses, però le fet de ser profe m’agradaria.
- Creus que al mon del periodisme, tambe es produeix el sexisme?
Clarament sí, ara mateix em ve al cap el comentari que va fer un representant politic a la meva amiga i companya Mònica Terribas, despres de realitzar una entrevista a un alt càrrec politic, aquells comentaris que va fer aquell politic incompetent, o considero demagogia pura i de ser un sexista sense sentiments vers les altres persones.
- Quin es el tema radiofónicament parlant amb mes polemica que t’has trobat?
Amb polemica no en recordo cap en especial, però crec que cada un dels programes que he fet han portat les seves polemiques, tens que tenir en compte que a les tertulies sempre parlem de temes candents d’actualitat, la qual cosa fa que els temes tractin la polèmica com a plat fort de cada debat.
- Sabem que vas entrevistar a Monica Terribas, creus que la seva gestio a TV3 es bona?
Crec que la gestió de TV3 és molt bona, més enllà del tracte que tinc amb la cadena, crec que sap estar a l’altura de les televisions del país. Inclús et confesare una cosa, alguns cops quan estic mirant TV3 m’en oblido que estic mirant una televisió autonomica i crec que estic mirant una televisió estatal.
Amb això el que et dic es que podem estar content de com es gestiona el canal, i també em de saber valorar a la gent que ho gestiona, son exel·lents professionals i perfecionistes amb les seves tasques.
- Quina pregunta no vas fer a Monica Terribas, i t’agradaria fer-li?
Va ser una hora i mitja d’entrevista, sense pausa, li vaig poder preguntar de tot i més, però si ara li hagues de preguntar alguna cosa, li preguntaria que si n’esta satisfeta de la nova programació del canal per aquesta temporada...
- T’agradaria presentar-te als premis ondas?
Home, en un futur suposo que sí, ara per ara no. Crec que fins al moment no tinc els coneixements ni les aptituds per poder optar a aquest premi.
De totes manere, penso que en aquest moment hi han molts professionals del nostre país, preparats per a rebre aquest premi.
- Quina informacio com a periodista t’agradaria donar?
Sens dubte, el final de la crisis a Espanya!
- Les radios locals, son un bon inici per a un futur periodista?
No ho dubtis pas, allà es on s’apren més, el fet de ser una ràdio local implica que en moltes ocasions has de treballar sol, la qual cosa t’ obliga a saber fer de tot i a espavilar-te tu mateix... I així es com verdaderament es comença.
- On vas començar a exercir de el periodisme?
En un diari local del meu poble i més tard a la ràdio del poble.
- Quina va ser la teva primera entrevista que vas fer?
Crec recordar, que a l’alcalde del meu poble.
- Quin es el periodista que per a tu es un exemple a seguir?
Sens dubte, Xavi Coral, professional i estimat, amb la capacitat de saber adaptar-se a quelsevol programa que li proposin.
- Quin programa presentaries?
No m’inportaria presentar un programa del cor, ho trobo molt divertit, si hagues de posar un nom diria, ArusCity, un programa de cor i en català, crec que es una molt bona barreja!
- Quin programa no presentaries?
Un Gente o un Corazon Corazon, crec que tenen una manera de tractar les noticies de cor de manera molt demagogica, i sempre intentant treure el cantó mes lleig de cada famos, horrible.
- Les cadenes privades perjudiquen a les publiques?
En absolut, penso que cada cadena emet un tipus de continguts diferents i per a res del món es trepitgen, la manera de treballar en un lloc o altre es molt diferent.
- Manel, treballaries per a intereconomia?
Perquè no? Jo personalment no crec en l’etiquetatge dels canals segons la seva temàtica principal, es cert que tenen una ideologia molt diferent a la d’altres canals, però no per això deixaria de treballar allà, crec que a l’hora de treballar cadascú decideix quin serà el seu paper dins del programa, tot depen de tu.
- Manel, has fet radio, tele, no has pensat mai en fer premsa escrita?
N’he fet, però com sempre es el cantó menys conegut dels comunicsdors, durant tot aquest estiu pasat vaig estar treballant per al Girona Noticies fent entrevistes a famosos.
Cal a recordar que els meus inicis son en la premsa escrita.
- Que prefereixes entrevistar o ser entrevistat?
Depen de qui t’entrevisti i depen a que entrevistis, no creus?
- A qui li dediques i per quin motiu aquesta entrevista?
Li dedico a tots els joves que volen arribar a ser alguna cosa en aquesta vida, i que lluiten en el seu dia a dia per assolir els seus reptes!
- El periodisme esportiu seria una bona feina per a tu?
Clarament no, no domino gens els esports, i no em veig pas davant d’un micro esportiu, però a l’hora crec que si m’ho proposesin com a experiencia no estaria gens malament no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada