- • Les obres de Pastrana, Batet, Sant Crispí i Vall d’Hebron, enllestides quan obri el metro a l’estiu
- • Els espais es distribuiran en la densa trama urbana de tres barris amb un total d’11.000 m2
BARCELONA
EL PERIODICO DE CATALUNYA
Sota terra, la perforació del difícil túnel de la
L-5 al Carmel ha finalitzat i ja es treballa en la instal·lació de les vies i en l’adequació de les estacions. L’objectiu és obrir el nou tram Horta-Vall
d’Hebron el setembre del 2010, segons la data compromesa dies enrere pel titular d’Obres Públiques, Joaquim Nadal, quan va presentar en societat la galeria que ha d’enterrar la desconfiança en l’obra pública engendrada per l’enfonsament de l’any 2005. A la superfície aviat començarà la urbanització dels sis espais públics que guanyaran els tres barris de la zona a sobre de les noves estacions. En conjunt seran 10.800 metres quadrats de petites places que milloraran la tortuosa trama urbana.
Amb quatre milions d’euros i sis mesos de treballs comptats a partir de principis del 2010, moment en el qual s’adjudicaran les obres licitades ara, es tancaran les ferides causades en el laberint de carrers i edificis per l’excavació del túnel i per les tres noves estacions i els seus complexos i distants accessos: Carmel, Teixonera-Coll i Vall d’Hebron. Precisament serà el termini just perquè quan arribi la tardor del 2010, sempre que es compleixin sense problemes les previsions i els veïns ja comencin a utilitzar els trens, també puguin anar als espais públics acabats d’urbanitzar.
MITJANS MECÀNICS / La inversió en aquestes zones té un pressupost exigu en comparació amb els 300 milions que costarà el conjunt de l’obra, però serà el seu remat final a la vista de tothom. Els nous espais integraran les boques de la xarxa subterrània d’enllaços carrer-andana. La gran profunditat del túnel i el puzle d’edificis i desnivells de la superfície ha obligat a preveure la instal·lació de fins a 78 mitjans mecànics entre escales (38), ascensors (24) i les noves cintes transportadores (16) que facilitaran el pas pels llargs recorreguts. Tot això constituirà la concentració més gran de dispositius similars de la xarxa.
La plaça de Pastrana, entre els carrers de Sigüenza, Jadraque, Cifuentes i Lluís Maria Vidal, serà, amb 3.130 metres quadrats, la més gran de les zones pendents de reurbanitzar, segons el projecte de l’arquitecte Manel Sánchez, autor juntament amb la seva companya d’estudi Dolors Piulachs de nombroses estacions del metro. El nou disseny suprimeix la circulació pels carrers perimetrals, excepte pel de Sigüenza, i crea un gran espai de vianants pavimentat, amb molts arbres, dues zones de jocs infantils i escales, rampes i talussos per salvar el desnivell del terreny. En aquest conjunt s’integrarà una de les dues boques de la parada del Carmel. L’altra, sense urbanització específica, estarà situada al carrer de Llobregós, al costat del mercat del barri.
GRANS DESNIVELLS / A la complicada estació de Teixonera-Coll s’urbanitzaran dos espais situats a gran distància i corresponents a dos accessos. El primer, amb 1.869 metres quadrats en fort pendent ubicats a la confluència dels carrers de Batet i Llobregós, constarà d’una zona pavimentada i d’una zona verda. Però de moment aquesta tindrà una plantació provisional a l’espera de resoldre definitivament, i al marge de les obres del metro, l’encaix amb els carrers de Salze i Mare de Déu del Coll i amb el passatge de Ros.
El segon espai, amb 2.162 metres quadrats en dues places situades entre els carrers de Sant Crispí, Fastenrath i Arenys, tindrà rampes, escales, zona d’estar i zona amb vegetació. Tot això també amb forts desnivells.
Al voltant de l’estació intercanviador de Vall d’Hebron (L-5 i L-3), a la cruïlla del passeig del mateix nom i l’avinguda del Jordà, es crearan els tres espais públics restants amb escales, zones pavimentades i grans jardineres. A l’accés muntanya-Besòs s’urbanitzaran 1.442 metres quadrats, al de muntanya-Llobregat 1.018 i a la banda de mar, 1.075.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada